En John Peck rastreja la fascinant i turbulenta història del disseny de mapes del transport públic berlinés. Traducció lliure: F&N.
Hui Berlín és un forat. Les ferides del segle XX encara la recorren, i la ciutat no té por a mostrar-les, malgrat ha de lluitar amb elles, per recuperar-se’n. Un sistema de transport plagat d’eficients busos, tramvíes i ferris, que no ho és tant als transbords entre U-Bahn i S-Bahn, especialment a localitzacions tallades o aïllades pel Mur.
L’U-Bahn és l’Untergrundbahn, el tren subterrani (el metro). Amb molta densitat de parades al centre de la ciutat.
L’S-Bahn és, en canvi, l’Stadtschnellbahn, el tren ràpid urbà, que connecta la ciutat amb els afores.
Vint-i-cinc anys després de la reunificació alemanya l’U-Bahn i l’S-Bahn encara no estan sincronitzats del tot. Durant dècades, ambdós sistemes van estar brutalment dividits, obligant a cadascun a cobrir una ciutat sencera, inclús abans de la 2ª Guerra Mundial.
Amb la divisió d’Alemanya després de la guerra, s-Bahn va ser administrat pels soviètics i U-Bahn pels capitalistes. Al 61 el mur va endur-se les dues línies per davant.
Parts de les línies, ara conegudes com U6 i U8, van sofrir la irònica situació de la guerra freda. Encara que podien continuar operant, les estacions van ser tancades i vigilades per militars (RDA). Van ser conegudes com Geisterbahnhöfe (estacions fantasma).
A aquest mapa del 66, les estacions fantasma estan marcades amb una ‘X’ i Warschauer està fora del sistema, un braç amputat pel mur. Al 1988 les estacions fantasma ja són buides i Warschauer, encara que malament, és inclosa.
El mapa del 80 dibuixa [traducció molt lliure]: formes extranyíssimes que no es traben mai. Va ser creat pel dissenyador Max Roberts, és un dels més bonics, pero menys útils, mapes de transports.
Troba l’article original ACÍ.
Fessols&Naps 