DEBTOCRACY // ΧΡΕΟΚΡΑΤΙΑ

Debtocracy és un documental amb drets oberts, produït per crowdsourcing, que parla sobre el fracàs del capitalisme a Grècia.

Parla al voltant de com l’euro ha empobrit els països perifèrics d’Europa, del joc de l’FMI i el Banc Central Europeu, que només volen salvar els bancs i enriquir més a les grans corporacions.

Afegix a més la reflexió de que el neoliberalisme duu llibertat només als capitals, però crea una dependència nacional i una pèrdua de sobirania dels països, que s’endeuten amb les organitzacions reguladores (FMI, BCE), entrant en un bucle d’atur i empobriment massiu de la població. La manca d’alimentació, de sanitat i de vivenda són causes de l’intervenció neoliberalista. La manera de salvar l’economia és endurir les condicions de vida dels ciutadans, sempre. Per tal d’imposar aquestes mesures cal emprar la violència per part de l’Estat. Aquesta és la nova Deudocràcia. Així funcionen els nostres països: la població ha de pagar per les conseqüències d’una crisi creada per les estructures de poder, que no estan disposades a fer-se’n càrrec.

D’aquesta forma els bancs mundials s’encarreguen d’endeutar als països fins a un nivell exagerat, que mai podran pagar, afavorint a les grans multinacionals (americanes majoritàriament). Com va passar a Argentina o a Ecuador, els països intervinguts han de pagar per un suposat rescat econòmic un deute de per vida. L’única forma de lluirar-se del xantatge del Banc Mundial, les entitats prestatàries i les multinacionals és declarar el deute com a ilegítim i dedicar els diners nacionals a les millores socials.

A Grècia els negocis bruts de Goldman Sachs, Siemens o l’unflat pressupost olímpic, així com el negoci d’armes, han mantingut una situació inestable que ja se sabia. I l’única forma de donar un parell d’hòsties al govern corrupte i als mentiders financers és demanar una auditoria sèria del deute, que ha d’eixir del mateix poble, en una lluita de base.

I en lloc de congelar el salaris dels ciutadans o de privatitzar els serveis per a pagar el deute, el que caldria és cancelar un deute que es sap impagable i injust, creat per la corrupció financera.

Cal que la gent s’alce contra l’esclavitud econòmica.