Quan el nostre estimat Paquito Camps va decidir censurar TV3 al País Valencià ens vàrem quedar sense poder vore l’APM? pero gràcies al gutiflow el podiem vore en youtube.
Ja a finals de la temporada passada, es veu que algun directiu estupid de TV3 va decidir censurar el canal de guttiflow, i ens varem quedar un altra vegada sense APM?, nomes el podiem vore en el canal en directe de TV3, que encara que esta bé no es el mateix que gutiflow.
Aquest és un missatge d’agraïment al vertaderament estimat gutiflow, que va tornar a la càrrega fa un temps. Va fer els deures amb exel·lència i ara podem vore el programa sencer i en alta definició, això sí que es un bon regal de Reis.
Ja sabeu que últimament ens estem expandint i que ara, a banda d’aquest bloc, tenim també un twitter: @fessolsnaps i un tumblr: fessolsnaps; a banda estem també al idwork i molt prompte tindrem un facebook…
De tota manera no deixem d’estar ací al wordpress, però estem també a altres llocs, per si de cas esteu interessats en seguir-nos.
Dic culebró perquè la forma en que es despleguen les històries en aquesta sèrie es produeix a mode de trames molt contínues en el temps, informacions de les quals es van assabentant poc a poc alguns personatges i el joc està en com li oculta què, amb la complicitat de l’espectador que coneix la veritat.
Aquesta és l’estratègia del suspens: quan saps que pot ocórrer alguna cosa i pateixes per vore com es materialitza.
L’altra estratègia bàsica és la sorpresa, no hi ha bona sèrie thriller sense sorpreses al·lucinants.
El cas és que aquesta sèrie, amb certa elegància a parts iguals amb un to macarra, aconseguix construir ponts, jugant al màxim amb l’història interna que l’espectador construeix al seu cap, i moltes vegades ocorre el que havies pensat, però quasi mai com ho havies imaginat.
[/spoiler] Quant a la season finale és molt interessant el punt final que marca la temporada 4, perquè planteja una nova dinàmica de personatges per a la cinquena. Noves explosions, nous morts, més tràfic d’armes o de drogues, més dones malèfiques i homes crüels.
Molt de temps ha passat des de que els Sons eixiren de la càrcel i negociaren amb el cartel i Romeo Parada, el principi d’aquesta temporada. Ja quasi ningú recorda el periple per Irlanda en busca de Abel, el fill de Jackson a la temporada anterior. I en realitat, a ningú li importa ja el puto bebé.
[/spoiler/spoiler] Piney està mort, Bobby a la trena i Clay és història. Però Jax és l’amo ara, Samcro never dies. I les old ladies miren per damunt del muscle arreglant el futur dels mascles.
I és què esta sèrie va a tota hòstia, és com anar damunt una Harley i com deia aquella: com un pepino.
Impressiona vore la qualitat d’aquestes peces. Els retrats que fa són expressius i l’ús de la càmera lenta (slow motion) i els time lapse (càmera ràpida), així com desenfocs proniunciats, caracteritzen el seu estil comercial.
Aquest projecte, Life in a Day, apadrinat per Ridley i Tony Scott, és en realitat el reflexe de la vida quotidiana de milers de persones del món actual, representats per exemples tan concrets i amb unes imatges tan boniques que és tan profund o tan banal com la vida mateixa.
Al documental ix la Virginia, una nena castellera de la Jove de Tarragona.
Motion Plus Design és un projecte sense ànim de lucre i amb una participació oberta. Amb aquest video posen límits al concepte de Motion Design (motion graphics o només motion) i fan un repàs històric a l’evolució del disseny en moviment.
Així com recomanem aquesta pel·lícula, recomanem intensament que veieu la nova temporada 7 de It’s Always Sunny (al Cuevana, per exemple), que ja des del primer capítol és de partir-se el cul.
Impressionant final de temporada de Breaking Bad. Al vore les sèries alhora que són estrenades te n’adones del perquè de l’èxit que tenen als Estats Units i a internet, i l’èxit si les televisions espanyoles les emeteren: vergonya!
Recomanem Cuevana per a vore’ls online, amb subtítols en anglés o castellà.
El capítol final de la 4ª temporada Face Off, ha retornat a la sèrie a un punt molt atractiu, un punt i banda al que ens tenien acostumats els guionistes a les primeres dues temporades, i que en la tercera no va ser del tot regenerador. Ara només falta la quinta i última, per a la qual ja han signat per 16 nous capítols que tancaran la sèrie.
Estic cada vegada més orgullós d’aquesta sèrie, que ha sabut durant tota la temporada mantindre la calma, amb una narració seriosa i elegant, per a poder després marcar els punts àlgids al capitol 10 “Salud”, mític, que acaba de resoldre’s en aquest últim capítol 13 “Face off”.
Walther White, Jesse Pinkman, Hank Schraeder, Gus Fring, Saül Goodman, Skyler White han evolucionat, ja no són qui eren, però continuent sent inoblidables. La maldat planeja sobre tots i cada un dels personatges.
Ens han tornat a camelar amb aquesta bona manera de contar, el punt de mira mundial està en les sèries, i no defrauden. La construcció de les trames és perfecta.
Les trames lentes del principi de temporada es tornen trepidants al seu clímax i es resolen destructivament a l’últim, una estructura de temporada similar en la precissió a The Wire, si bé hi ha un ritme molt més ràpid a Breaking Bad.
Per al record queda eixa conversa entre Walter y Skyler en la que ella es preocupa per si hi ha perill. Heisenberg contesta:”I’m not in danger, i am the danger… I’m the one who knocks (No estic en perill, jo sóc el perill… Jo sóc qui toca a la porta)”.
Com sempre a València la poilicia prctica les tactique de disuassió que despres utilitzara a la resta de l’estat. Us deixem un recull de videos i com sempre odi a la policia i als que els manen. A.C.A.B. Podeu serguir-ho al twitter en #primaveravalenciana i #IESLlluisVives Filed under: Lluita, repressió Tagged: #IESLlluisVives, #primaveravalenciana, a. […]
