Impressionant final de temporada de Breaking Bad. Al vore les sèries alhora que són estrenades te n’adones del perquè de l’èxit que tenen als Estats Units i a internet, i l’èxit si les televisions espanyoles les emeteren: vergonya!
Recomanem Cuevana per a vore’ls online, amb subtítols en anglés o castellà.
El capítol final de la 4ª temporada Face Off, ha retornat a la sèrie a un punt molt atractiu, un punt i banda al que ens tenien acostumats els guionistes a les primeres dues temporades, i que en la tercera no va ser del tot regenerador. Ara només falta la quinta i última, per a la qual ja han signat per 16 nous capítols que tancaran la sèrie.
Estic cada vegada més orgullós d’aquesta sèrie, que ha sabut durant tota la temporada mantindre la calma, amb una narració seriosa i elegant, per a poder després marcar els punts àlgids al capitol 10 “Salud”, mític, que acaba de resoldre’s en aquest últim capítol 13 “Face off”.
Walther White, Jesse Pinkman, Hank Schraeder, Gus Fring, Saül Goodman, Skyler White han evolucionat, ja no són qui eren, però continuent sent inoblidables. La maldat planeja sobre tots i cada un dels personatges.
Ens han tornat a camelar amb aquesta bona manera de contar, el punt de mira mundial està en les sèries, i no defrauden. La construcció de les trames és perfecta.
Les trames lentes del principi de temporada es tornen trepidants al seu clímax i es resolen destructivament a l’últim, una estructura de temporada similar en la precissió a The Wire, si bé hi ha un ritme molt més ràpid a Breaking Bad.
Per al record queda eixa conversa entre Walter y Skyler en la que ella es preocupa per si hi ha perill. Heisenberg contesta:”I’m not in danger, i am the danger… I’m the one who knocks (No estic en perill, jo sóc el perill… Jo sóc qui toca a la porta)”.
Hem trobat Mark Brunswicker (també Brunswicker, a seques) aquest dissenyador i director d’art danés té treballs d’editorial, de publicitat, i d’identitat i les seues aplicacions. Ve del món de la moda.
Vàrem vore amb expectació fa un mes l’eixida al mercat del nou model de Wacom, la Inkling.
Es tracta d’una tableta gràfica sense tableta, només un boli amb un dispositiu que detecta els traços a qualsevol paper. Qualitat impressionant en pantalla, ja que vectoritza l’esbós. Creació de capes durant l’execució. I una caixeta prou bonica en la es transporta el kit, com una de llapisos o aquarel·les.
La gent ja està preocupada per si les recàrregues de la tinta del boli específic puguen ser molt cares. Però llevat d’això es tracta d’un gadget amb prou autonomia, fàcil transport i utilitat il·limitada.
Allan Peters és director d’art a Minneapolis. Disseny de logotips interessants amb tendència vintage així com accions de campanyes més desenvolupades en aplicacions diverses com packaging o cartelleria.
G.F.D.A. és Good Fucking Design Advice (una cosa així com: puto bon consell de disseny). Han tret ara fa res un d’eixos curts documentals que tant m’agraden, però a banda diu coses molt interessants (en anglés) per als professionals de la creativitat. Es diu: ‘Getting Shit Done. The Passion Behind G.F.D.A’.
I és que realment els copys que tenen serveixen per a qualsevol tipus de creativitat: disseny, publicitat, audiovisual o art en general i, en realitat, qualsevol professió vocacional mal remunerada. Els copywriters que tenen són veritablement bons per les seues frases, brillants a simple vista.
“Drink more fucking coffee. Stay up all fucking night. The problem contains the fucking solution. Work outside of your fucking habits. Design is a fucking lifestyle. Drink less fucking coffee”.
Meravellosa animació creada per l’estudi canadenc Tendril. Va ser rebutjada pel client originari, però per sort va ser abraçada per un altre client amb més treiat. Podeu ampliar informació sobre el projecte ací.
Afegim la targeta letterpress de l’estudi Tendril.
Recomanem ‘The manchurian candidate’, traduïda a Espanya com ‘El mensajero del miedo’ i a Llatinoamèrica com ‘El embajador del miedo’, perquè és una gran pel·lícula que et manté atent fins a l’últim moment.
A la versió 2004 protagonitzada per Denzel Washington, amb Meryl Streep i John Voight, es manté un misteri constant entorn un pelotó de militars mentre envaeixen Kuwait.
A la versió 1962, dirigida per John Frankheimer, i protagonitzada per Frank Sinatra, va haver problemes per a la estrena, doncs va coincidir amb la mort de Kennedy i va ser retrasada uns anys.
The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2012 annual report for this blog. Here’s an excerpt: 600 people reached the top of Mt. Everest in 2012. This blog got about 8.900 views in 2012. If every person who reached the top of Mt. Everest viewed this blog, it would have taken 15 years to get [...]
En Fessols & Naps sempre hem recolcat la musica jamaicana i sobretot la que ve desde la nostra terreta aixi que us demanem a tots que feu un xicotet esforc i pagueu només 5€ l’any i ajudeu a valènciaska a mantindre l’activitat tan important que fan. Podeu apontar-vos aci. Molt bones, València ska va nàixer [...]
