The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2012 annual report for this blog.
Here’s an excerpt:
600 people reached the top of Mt. Everest in 2012. This blog got about 8.900 views in 2012. If every person who reached the top of Mt. Everest viewed this blog, it would have taken 15 years to get that many views.
Ja sabeu que últimament ens estem expandint i que ara, a banda d’aquest bloc, tenim també un twitter: @fessolsnaps i un tumblr: fessolsnaps; a banda estem també al idwork i molt prompte tindrem un facebook…
De tota manera no deixem d’estar ací al wordpress, però estem també a altres llocs, per si de cas esteu interessats en seguir-nos.
Motion Plus Design és un projecte sense ànim de lucre i amb una participació oberta. Amb aquest video posen límits al concepte de Motion Design (motion graphics o només motion) i fan un repàs històric a l’evolució del disseny en moviment.
A Pica pic hem pogut reviure els videojocs de la nostra infantesa: Donkey Kong, Mickey & Donald i altres meravelles dels ’80 i principis dels ’90. No fa massa no existien els videojocs per a conectar a la televisió. De veres, que no fa tant d’això.
Once Upon A Time In NY és un interessant documental de la BBC al voltant del naixement del punk, disco i hip hop a New York i la situació de drogadicció i pobressa que es va donar com a causa de la fallada de l’estat de New York.
Un altre documental imprescindible sobre aquesta època és: NY 77 – The Coolest Year In Hell. Tambe us posem el vídeo en vimeo, l’únic problema és que no té subtítols ni en anglés ni en castellà, així que si algú els troba li estariem molt agraïts.
Debtocracy és un documental amb drets oberts, produït per crowdsourcing, que parla sobre el fracàs del capitalisme a Grècia.
Parla al voltant de com l’euro ha empobrit els països perifèrics d’Europa, del joc de l’FMI i el Banc Central Europeu, que només volen salvar els bancs i enriquir més a les grans corporacions.
Afegix a més la reflexió de que el neoliberalisme duu llibertat només als capitals, però crea una dependència nacional i una pèrdua de sobirania dels països, que s’endeuten amb les organitzacions reguladores (FMI, BCE), entrant en un bucle d’atur i empobriment massiu de la població. La manca d’alimentació, de sanitat i de vivenda són causes de l’intervenció neoliberalista. La manera de salvar l’economia és endurir les condicions de vida dels ciutadans, sempre. Per tal d’imposar aquestes mesures cal emprar la violència per part de l’Estat. Aquesta és la nova Deudocràcia. Així funcionen els nostres països: la població ha de pagar per les conseqüències d’una crisi creada per les estructures de poder, que no estan disposades a fer-se’n càrrec.
D’aquesta forma els bancs mundials s’encarreguen d’endeutar als països fins a un nivell exagerat, que mai podran pagar, afavorint a les grans multinacionals (americanes majoritàriament). Com va passar a Argentina o a Ecuador, els països intervinguts han de pagar per un suposat rescat econòmic un deute de per vida. L’única forma de lluirar-se del xantatge del Banc Mundial, les entitats prestatàries i les multinacionals és declarar el deute com a ilegítim i dedicar els diners nacionals a les millores socials.
A Grècia els negocis bruts de Goldman Sachs, Siemens o l’unflat pressupost olímpic, així com el negoci d’armes, han mantingut una situació inestable que ja se sabia. I l’única forma de donar un parell d’hòsties al govern corrupte i als mentiders financers és demanar una auditoria sèria del deute, que ha d’eixir del mateix poble, en una lluita de base.
I en lloc de congelar el salaris dels ciutadans o de privatitzar els serveis per a pagar el deute, el que caldria és cancelar un deute que es sap impagable i injust, creat per la corrupció financera.
Cal que la gent s’alce contra l’esclavitud econòmica.
John Pilger és un reconegut reporter de guerra que ha escrit llibres i dirigit documentals sobre la vertadera realitat del món actual. Parla de com l’imperialisme dels EUA ha tractat de conquerir a la resta del món intentant establir la llei del l’ultraliberalisme a costa del que faça falta, inclús l’assassinat o el genocidi, per a poder enriquir-se i establir l’actual sistema econòmic globalitzat.
Fem un recordatori d’aquests dos grans documentals. El primer ‘The war on democracy’ parla al voltant de la injustícia a Llatinoamèrica i les mentides exteses entorn a la nova esquerra, encarnada per Chávez y Evo Morales. El segon tracta de la injustícia de les guerres d’Afganistan i l’Iraq, on els militars assassinen per plaer a la població civil complint les ordres dels EUA per a poder apoderar-se del petroli i reconstruir amb benefici les seues pròpies destrosses, implementant un nou ordre neocapitalista.
Volem que l’economia siga la vertadera governant del nostre planeta? Volem que els diners assassinen la gent humil? Potser sí, pel que es desprén de les polítiques que s’apliquen al nostre país i a la resta dels sistemes capitalistes occidentals, hui dia i al llarg de l’història.
Ja és conegut de fa temps el llibre de ‘La doctrina del xoc’ de la Naomi Klein. Per als que som una miqueta gossos podem vore ara en versió original subtitulat el DOCUMENTAL ONLINE o per a DESCARREGAR, en la versió del 2009, doncs existeix una altra versió del 2007, dirigida per Alfonso Cuarón, que es centra més en les teràpies mèdiques que van inspirar la manipulació de les societats per a tornar-les neocapitalistes.
Es tracta d’una revissió històrica de com s’han aprofitat els moments d’inestabilitat social, a causa d’una guerra, un desastre natural o una crisis, per a imposar retalls en les llibertats socials damunt d’un enriquiment desproporcionat de les grans multinacionals i els sistemes financers.
The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2012 annual report for this blog. Here’s an excerpt: 600 people reached the top of Mt. Everest in 2012. This blog got about 8.900 views in 2012. If every person who reached the top of Mt. Everest viewed this blog, it would have taken 15 years to get [...]
En Fessols & Naps sempre hem recolcat la musica jamaicana i sobretot la que ve desde la nostra terreta aixi que us demanem a tots que feu un xicotet esforc i pagueu només 5€ l’any i ajudeu a valènciaska a mantindre l’activitat tan important que fan. Podeu apontar-vos aci. Molt bones, València ska va nàixer [...]
