La Policia Local va utilitzar en les càrregues del Cabanyal porres il·legalitzades a Espanya

Tant la Guàrdia Civil, com la Policia Nacional i l’Ertzaintza tenen prohibida la seva utilització. A més, Amnistia Internacional investiga el seu ús perquè “pot arribar a foradar el”cap . Malgrat això, el cos municipal va utilitzar aquestes armes en les seves càrregues contra els veïns del Cabanyal que es manifestaven contra els enderrocaments.

LUCAS MARCO. 28 abril 2010

“En la Policia Local l’ús de porres extensibles està autoritzat, la pròpia prefectura les reparteix encara que hi ha gent que la hi compra pel seu compte”, van confirmar a aquest diari fonts del Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers de la Comunitat. La Direcció general de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil prohibeix el seu ús entre els seus agents, igual que la policia autonòmica basca que en 2005 va decidir prohibir el seu ús al detectar que al voltant de 2000 agents havien adquirit una pel seu compte.

No obstant això, durant les càrregues policials contra les protestes pacífiques dels veïns del Cabanyal, almenys tres agents, dos d’ells protegits amb cascos en el cap, van usar aquests utensilis, segons mostren les nombroses fotografies dels fets. En diverses ocasions la Policia Local va carregar en coordinació amb les unitats d’intervenció policial (antidisturbis) de la Policia Nacional contra veïns que protestaven pacíficament contra els enderrocaments. També van empènyer i van sacsar a regidors i diputats del PSPV, EUPV i Iniciativa. Tant Mònica Oltra, com Marga Sanz van denunciar a la policia, igual que faria més tard Salvem el Cabanyal.    “El problema és la seva utilització, perquè la porra no se sol utilitzar per a copejar, sinó per a apartar”, indica el Sindicat Professional de Policies Locals. No obstant això en la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el seu ús està prohibit. Un portaveu del Sindicat Unificat de Policia de València va assenyalar a aquest diari que les porres extensibles “duen una punta d’acer que si dónes en el cap, fas un forat”. “És fàcil de dur, és xicoteta, però no és un instrument de defensa”, va comentar el portaveu del SUP.

Amnistia Internacional, que ja va documentar l’ús de les pistoles tàser per part d’alguns cossos policials espanyols, indaga ara sobre l’ús de les porres extensibles en la Policia Local de diversos Ajuntaments, entre ells el de València, segons va indicar un responsable de premsa de l’ONG de defensa dels drets humans. També va assenyalar que la seva organització havia enviat una carta al secretari d’Estat de Seguretat demanant explicacions per la violència policial en el Cabanyal, ja que “les imatges han estat brutals”.

Per al Sindicat Professional de Policies Locals, el decret 181/1998 del Govern valencià “deixa la porta oberta” a l’ús de les porres extensibles, encara que reconeixen que “existeix confusió i no hi ha un suport clar a aquest tipus d’eines”. L’article 23 de la Llei 6/1999 de Policies Locals i de Coordinació de Policies Locals a la Comunitat Valenciana assenyala que “el Consell de la Generalitat procedirà a homologar el material necessari establint les prescripcions tècniques”, alguna cosa que el llavors govern autonòmic d’Eduardo Zaplana va fer en el decret 181/1998 sobre homogeneïtzació de mitjans tècnics, acreditació i registre de policies locals a la Comunitat Valenciana que s’aplica en l’actualitat.

L’annex tercer del decret, que detalla minuciosament els mitjans tècnics de defensa que haurien d’usar els policies locals, no inclou les porres extensibles. Aquest annex especifica que la porra haurà de ser “de fusta de bona qualitat”, encara que també assenyala que “igualment podrà ser d’altre material rígid i indeformable”. Aquest diari va intentar ahir, sense èxit, aclarir la regulació de les porras extensibles a través del departament de premsa de la Regidoria de Policia Local de l’Ajuntament de València.

La violenta intervenció dels agents antidisturbis de la Policia Nacional no va estar exempta de polèmica. D’una banda, el Ministeri de l’Interior es va veure obligat a anunciar una investigació sobre un agent que portava una insígnia franquista, captada per un fotògraf d’El País. En aquests moments hi ha diverses denúncies creuades entre manifestants i policies. És més, la pròpia Policia Local ha denunciat a la diputada de Compromís, Mònica Oltra, i a altres càrrecs públics per alterar l’ordre públic.

I és que entre els moviments socials i veïnals de la ciutat no es recordava una violència policial tan intensa des de feia anys. Un jove manifestant va relatar a aquest diari com va rebre una pilota en el pit per part d’un antidisturbi situat a uns vint metres de distància. Les pilotes de goma han de ser disparades a més de 30 metres de distància, en un espai obert i sempre de la cintura per a baix, per a evitar casos com el de Rosa Zarra, una ciutadana que va morir en 1995 a conseqüència d’un pilotada de l’Ertzaintza durant una manifestació de Herri Batasuna.

A més, segons ha pogut saber l’Informatiu, les porres usades per la Policia Local de València són de la marca ASP, una signatura nord-americana que distribuïx aquests utensilis en l’Estat espanyol a través de l’empresa barcelonina Andreu Soler i Associats. La citada mercantil, que ven aquest producte per uns preus que oscil·len entre els 75 i els 137 euros.

l’informatiu

Articles anteriora a Fessols&naps. 1,2 i 3

Animació estil Spectrum: 8 bits reals

Hem trobat Christen Bach gràcies a motiongrapher. Ens agraden els pixels, a l’igual que al’il·lustrador berlinés. Val a dir que ja en parlàrem dels pixels en l’animació, malgrat l’estil de Patrick Jean és molt més depurat i menys autèntic.

“Arrhash”

Entre 1923 i 1927, l’exèrcit espanyol va bombardejar amb gas mostassa  a població civil durant la guerra del Rif. Espanya es va convertir en una de les primeres potències  a utilitzar aquests mètodes d’extermini. I va aconseguir que el seu crim romangués en un convenient oblit. Gairebé un segle després, un jove rifeny, resident a Madrid, inicia  una carrera contra  rellotge per a salvaguardar la memòria dels últims testimonis d’aquella guerra. El Govern  espanyol mai ha admès tals crims. I les víctimes, molt ancianes, amenacen amb morir sense haver explicat què  va ocórrer durant aquells anys d’asfíxia i mort. Web “Arrhash”

VORE EL DOCUMENTAL