Revolta a Grécia

En el blog Grecia libertaria hem trobat un bon resum de la situació que es viu a Grécia i l’hem traduit
Dotzenes de milers de gent van sortir al carrer, ocupant els carrers cèntrics d’Atenes, confirmant per una vegada més la indignació social i ràbia generalitzada d’una gran part de la població grega.

Des de l’avinguda Alexándras, fins a la Politècnica ocupada, tot el carrer Patisíion fins a la Plaça de Omónia (on estaven les Corporacions que pertanyen al P.A.M.I/K.K.I) i a continuació en la carrers de Stadíu i Panepistimíu, els blocs formaven una manifestació molt llarga i densa. (es parla d’entre quaranta i cinquanta mil manifestants).

No obstant això no va ser solament la masivitat de la manifestació (un nombre que al cap i a la fi és bastant xicotet si tenim en compte la gravetat de la situació i la resistència que “es requereix” davant els canvis que estan per venir). El més important va ser la ràbia generalitzada que va inundar els carrers atenesos, i que no va permetre que la manifestació fora un passeig tranquil i simbòlic pel centre d’Atenes. La indignació es podria captar per tots els costats, des de les parets (“pobres, a agafar les armes”, “que parli la violència”, “la paciència s’ha acabat”) fins a les expropiacions de mercancies en Zara, Breshka, cadenes de librerias, oferint rebaixes de 100% a tots els manifestants, sent els immigrants els primers que van mostrar un gran interessos sobre el proletarian shopping therapy que es va oferir. (inoblidable serà la imatge dels cinc encaputxats que van entrar en la botiga de roba Breshka, i que al sortir llençaren el asfált a mes de 30 vaquers).

Indignació social, que quan la manifestació s’anava acostant a la Plaça de Síntagma, es va convertir en atacs continus, cos contra cos, contra els antidisturbis. Era una manifestació tan gran, que uneixo no s’assabentava del que ocorria a dos-cents, tres-cents metres de distància. No obstant això, anteriorment i mentre la manifestació pujava per el carrer Stadíu van començar els priemers atacs contra botigues de luxe, bancs, càmeres de vigilància. Dues manifestacions “paral·leles” estaven en ple procés. Una pel carrer i “altra” per les voreres.

Unitats d’antidisturbis van intentar diverses vegades penetrar el cos de la manifestació per a separar els blocs (sobretot l’anarquista, que era bastant gran) però rebia l’atac bé organitzat i solidari per part d’obrers-membres de Corporacions Obreres i Sindicats de Base.

En l’Hotel Gran Bretania grapats d’antidisturbis van ser els rebedors de pedres i còctels molotov que els manava gent d’entre 16 i 76 anys (l’edat productiva). En diversos atacs la policia es veia perduda i sense saber com reaccionar.

Va ser alguna cosa molt positiu veure la reacció dels blocs que ni es dispersaven pel llançament de gasos lacrimogens (ús molt petit de gasos lacrimogens, la veritat), ni es tiraven enrere per l’atac cos-cos contra la policia. La ràbia era, i és, tanta que es veia gent de diverses Corporacions Obreres, Grups de l’Esquerra i Anarquistes organitzar i atacar juntament contra les forces repressives de l’estat. Fins i tot la gent que no participava ni en els atacs contra la policia ni en les destrosses dels bancs, donava suport a tots aquests actes aplaudint les expropiacions i cridant consignes contra la policia. Hi havia un “silenci de complicitat” i suport meravellós, que despres del desembre es veu cada vegada més clar.

Els atacs van seguir per tot el recorregut, fins a arribar la manifestació en la Plaça d’Omónia, mentre altre grup es va dirigir a l’Escola Politècnica on es va dispersar.

P.D: Va ser molt agradable veure les pallisses que van rebre dues secretes en la carrer Ermú. Els quedaran inoblidables.

Altres manifestacions es van realitzar en Janiá (500 persones), Iraklio (1.400 persones), Tessalònica (unes 5.000 persones), Pátra (1.500 persones), en Véria, on per primera vegada va aparèixer un bloc anarquista, en Vólos (on més de 500 persones van participar en la manifestació solidària contra l’acomiadament dels sindicalistes en la fàbrica de METKA) i en més ciutats.

A la tarda del mateix dia, la contra-concentració d’antifeixites en la Plaça Amerikís no es va poder realitzar ja que grapats d’antidisturbis que havien ocupat la plaça van tallar tusso els accessos. La gent es va concentrar en el Parc Autoorganitzat de Kípru i*Patisíon, i més tard més de 700 persones van realitzar una manifestació contra el racisme i el feixisme pel barri de Kipséli, on es van realitzar atacs contra diversos bancs i es van destrossar molts caixers automàtics.